Requeriments de calci per al cos humà durant el creixement

Període fetal: les persones necessiten suplements de calci al llarg de la seva vida. A partir del tercer mes d'embaràs, la necessitat de calci del fetus augmenta sobtadament. La baixa en calci de la mare afectarà directament l'alçada, el pes, el cap, la columna vertebral i les extremitats del fetus. Si la mare continua amb deficiència de calci, provocarà rampes a les cames, avortament involuntari, distòcia, deformitat pèlvica i fins i tot complicacions obstètriques greus durant l'embaràs, com hipertensió induïda per l'embaràs, epilèpsia, proteinúria, edema, etc., que posen en perill greu la vida del fetus i de la mare. Per evitar els problemes anteriors, la ingesta de calci durant l'embaràs és de 800-1200 mg al dia. Quan la ingesta dietètica de calci és insuficient, s'ha de suplementar a temps.
Període neonatal: període neonatal (dins dels 28 dies posteriors al naixement): durant aquesta etapa, el fetus té un període de baix calci autogenerat per estimular l'inici del sistema d'autoestabilització de calci. Durant aquesta etapa, cal prendre una gran quantitat de nutrició de calci de la llet materna. A causa de la manca de vitamina D a la llet materna, si no es complementa a temps després de 2 setmanes de part, poden aparèixer símptomes perillosos com ara baixes de calci, convulsions i asma.
Infància: Infància (del naixement fins als 3 anys): Aquesta etapa és el període metabòlic més actiu de la vida d'una persona. El cervell i el cos es desenvolupen ràpidament i les dents de fulla caduca creixen. La quantitat de calci al cos en aquest moment afectarà directament el creixement i el desenvolupament primerencs. Si el calci és deficient, es poden produir retards en la dentició, anorèxia, hiperhidrosi, calvície a la part posterior del cap, pit de colom, potes en forma d'O, potes en forma de X, infeccions de les vies respiratòries superiors, indigestió, enteritis, etc. inconvenients per a la vida i el creixement.
Preescolar a adolescència: Preescolar, edat escolar a adolescència (abans de 3 a 18 anys): aquesta etapa creix més ràpid, augmenta el pes del cervell, l'estructura interna del cervell es desenvolupa completament, creixen les dents permanents i el sistema nerviós madura. . Després de la pubertat, l'epífisi es cura gradualment, el creixement de l'alçada comença a disminuir i s'atura gradualment. Si la suplementació de calci passa aquesta etapa, afectarà directament l'estat de salut en l'edat adulta.
edat adulta: edat adulta (18-45 anys): durant aquesta etapa, l'emmagatzematge de calci ossi de l'organisme arriba al seu punt màxim, però durant aquest període augmenta la pressió del treball, l'estudi i la vida, que consumirà molt calci en el cos. Si no es complementa el calci durant aquest període, es produiran diverses malalties senils. Mitjana edat i gent gran (després dels 45 anys): amb l'augment de l'edat, es consumeix una gran quantitat de nutrició de calci al cos i cal transferir el calci dels ossos a la sang, donant lloc a una disminució de la densitat òssia. i osteoporosi. La pèrdua de calci ossi en la gent gran pot arribar al 30% al 50%. La transferència a llarg termini de calci ossi a la sang pot provocar un augment de la quantitat de calci als vasos sanguinis, teixits i cèl·lules. Com a resultat, el calci s'acumula a les parets dels vasos sanguinis, el miocardi i els ronyons, provocant entumiment de tot el cos, neurastènia, indiferència emocional, restrenyiment, somnolència, disfunció sexual, arteriosclerosi, malaltia coronària, diabetis, càlculs, tumors i altres persones senils. malalties. En aquest moment, les cèl·lules C de la glàndula tiroide segregaran calcitonina per promoure la reducció del calci ossi. Durant el procés de reducció, es forma calci lliure a la deposició ectòpica de la vora de les grans articulacions: hiperplàsia òssia. En altres paraules, la hiperplàsia òssia és causada per una deficiència de calci. Aquests canvis patològics i fisiològics han causat problemes en la vida de moltes persones de mitjana edat i gent gran.
Plantes: l'alfals porpra té el contingut de calci més alt entre les plantes. La proporció òptima de calci: magnesi: fòsfor al cos humà és de 2:1:1, però el fòsfor es pot prendre en els aliments i la ingesta dietètica habitual de fòsfor de la gent ha superat la proporció. La proporció de calci a magnesi per als nens és de 4:1.
Les plantes absorbeixen ions de calci de sals com el clorur de calci. El calci de les plantes està en forma iònica, és a dir, Ca2+. El calci es troba principalment en òrgans vells i teixits de fulles, i és un element que no és fàcil de moure. El calci pot servir de pont entre el grup fosfat dels fosfolípids i el grup carboxil de proteïnes de les membranes biològiques, mantenint així l'estabilitat de l'estructura de la membrana.
El calci del citosol es combina amb la proteïna soluble, la calmodulina (també coneguda com calmodulina, camlmodulina, CaM), per formar un complex actiu Ca·CaM, que juga el paper de "segon missatger" en la regulació metabòlica.
El calci és un element que constitueix la paret cel·lular, i la capa intercel·lular de la paret cel·lular està formada per pectat de calci. Quan el calci és deficient, la formació de la paret cel·lular es bloqueja, afectant la divisió cel·lular, o no es poden formar noves parets cel·lulars, donant lloc a cèl·lules multinucleades. Per tant, el creixement s'inhibeix quan el calci és deficient i, en casos greus, els òrgans joves (puntes de les arrels, extrems de les tiges) es podrixen i moren. La podridura de la tija del tomàquet, la malaltia de la part superior de l'enciam, la malaltia de la fractura de la tija de l'api, la malaltia del cor negre dels espinacs, la malaltia cardíaca seca de la col xinesa, etc. són causades per la deficiència de calci.
Els ions de calci i els ions de potassi treballen junts per regular el tancament dels estomes: quan els estomes es tanquen, el senyal de tancament estimula els ions de calci perquè entrin al citosol, despolaritzen la membrana, obren els canals aniònics i alliberen ions clorur i àcid màlic. Segons aquest principi, la pèrdua d'anions es despolaritzarà encara més, els canals iònics de potassi s'obriran i els ions de potassi s'estendran passivament a les cèl·lules accessories adjacents i les cèl·lules epidèrmiques, i els estomes es tancaran.